Periodisme Juvenil abandona el projecte El Pont de l'Informació i deixa els poders a tots els altres col·laboradors, gràcies per tot!

Aviat estudi per si hem de ser eliminats

DBLeditions, creadors del bloc ha dit: 
"Tots els nostres bloc passaran per un estudi d'audiènica per valorar si es factible o no el bloc.
Així dons els blocs: Periodisme Juvenil; Periodismo Juvenil; Periodisme Juvenil - La Ràdio; El Pont de l'Informació; Reacció en Cadena (REC); A.E.I.T i inclús DBLeditions passaran aquest estiu l'audiència de blocs per desprès prendre una sèrie de decisions.

El tancament segur serà el del Reacció en Cadena (REC), bloc no oficial que parlava del programa de Imagina Ràdio, però ara plega i per tant el nostre bloc tampoc seguirà.

Hi ha un percentatge previst bastant important que preveu l'anulació dels blocs: Periodismo Juvenil; El Pont de l'Informació.

La continuïtat segura serà el de Periodisme Juvenil i el DBLeditions.

En dubte queda el de Periodisme Juvenil - La Ràdio.

També veurem al cap del temps com afecta si al final es fa, un nou bloc destinat a CANAL PERIODISME JUVENIL el que esperem que sigui satisfactori,


Aviat començaran les enquestes que també seran oferides a vosaltres per si voleu fer l'enquesta. 

Moltes Gràcies,
Equip DBLeditions 2011"

Sant Jordi era l’excusa perfecta. I ara, què?

La diada de Sant Jordi, tant exclusiva dels catalans i festa de la qual ens sentim tant orgullosos, és el dia de la rosa i el llibre. Centrant-nos en la segona part, cada 23 d’Abril els llibreters, escriptors i editorials es freguen les mans sabent que les vendes es multiplicaran per un nombre elevat respecte la resta de dies de l’any.

És molt maco que una festa nacional sigui tant important a l’hora de promocionar la lectura. La pregunta que ens hem de fer és si no és una mica preocupant que només es venguin llibres aquell dia determinat de l’any, i que les vendes vagin de capa caiguda els onze mesos restants de l’any. Llegir és un hàbit bàsic per a moltes coses: per a la riquesa de la llengua i la cultura, per a la informació, per a crear opinió i evidentment, per entretenir. La lectura ha de deixar de ser un fenomen exclusiu de Sant Jordi i cal fomentar-la des de les institucions i de manera més terrenal tots i cada un de nosaltres també ho hem d’intentar.

Sant Jordi és probablement una de les festes més maques de Catalunya, però no s’hi val reservar la compra i lectura de llibres per un únic dia de l’any. Cuidem i mimem la nostra llengua que ho necessita, i quina millor manera de fer-ho que a través de la lectura?

Uri

http://estudiantlavida.blogspot.com

Per baix pont passa un riu d'història, un riu de sentiments

Emblema dels defensors del transvasament

Aquest signe d’identitat va ser amenaçat diverses vegades, una d’elles pel “Plan Hidrológico Nacional”, on hi vam lluitar intensament. El govern d’aquells temps, afirmaven que si que es podia fer aquell transvasament, tot i que les dades que nosaltres teníem  no eren coincidents. Els defensors del transvasament amb l’emblema “Agua para todos” acusaven d’insolidaris als qui ens hi imposàvem  al transvasament, però nosaltres donàvem unes raons clares i certes, ja que no era viable tampoc el transvasament des d’un punt de vista ecològic, ja que haguéssim emportat un munt d’ecosistemes per davant, i tampoc d’un punt de vista econòmic. Vam lluitar molts i mols anys contra polítics tan de Catalunya com de l’Estat Espanyol, i en contra de la gent que es pensava que les aigües tretes anaven per a ell, pensant-se que era per als seus camps (però no era per a camps de patates, ni de cols, ni de res que es pugui menjar sinó per a camps de golfs i plena piscines).
Desprès de tot això ho vam aconseguir per fi ens havien deixat en pau (però cal recordar que hi ha fet algun mini-transvasament).

El riu Ebre, és un riu que naix a Fontiebre i desemboca al Delta de l’Ebre, aquest ha passat per un munt de coses.

logo defensor del riu Ebre

Estem al lloc més ignorat de Catalunya, menys quan necessiten coses que els altres no tenen.

Pel riu Ebre, jo hi he lluitat molt, des de ven petit me’n recordo que anava a les encadenades i a totes les manifestacions i ara encara ho faria, perquè la meva ciutat, Tortosa, no seria el mateix sense el riu, quedaria una ciutat molt trista, el riu dona vida pel lloc que passa i alegra als ciutadans i ciutadanes. L’Ebre és un signe d’identitat, al igual que el nostre parlar, que és únic, l’Ebre porta un sentiment dins nostre, que els que no ho tenen no ho poden entendre.

Se que segurament la lluita encara no ha acabat, i que aviat tindrem que tornar a sortir al carrer per defensar la part que està al nostre cor.

Escrit a les parets del riu Ebre, pas
per Tortosa

“LO RIU ÉS VIDA, NO AL TRANSVASAMENT”

David Benito Llatge

Periodisme Juvenil

Un pont connector

Benvinguts a el pont cultural, el pont innovador, el pont al servei dels lectors, en definitiva, al Pont de d’informació. El pont connector que servirà per donar a conèixer i promoure la cultura catalana, un dels pilars fonamentals del nostre país. Aquest serà el pont entre la cultura i vosaltres. Per estar-ne al dia i per ajudar-nos de mica en mica a fer-la créixer. Per tant, aquest serà un pont que ajudarà a créixer tant a la cultura com a nosaltres mateixos. Un pont construït a base de maons que vol donar a conèixer noves maneres de fer i de viure i enriquir tot tipus de coneixement.

Gaudiu-lo tant com pugueu.


Meritxell Prados, www.espurnesdecoratge1.blogspot.com

Som EL PONT d'una cultura

Per Daniel Sainz de Aja, de "dins de context".

Aquesta nova entrada és també la meua primera entrada en el bloc “El pont de la informació”. Un projecte engegat per un jove tortosí, David Benito, que a base d’iniciativa i ganes poc a poc es dóna a conèixer a la blogosfera.

Campanya per separar el valencià
del català.Font: valenciafreedom.
Una web que, curiosament, està
escrita en castellà...

Doncs bé, el títol d’aquest bloc dedicat a la cultura – i també el nou disc d’Obrint Pas que ara mateix estic escoltant i la prohibició de TV3– m’ha fet reflexionar sobre les relacions entre els catalans i els valencians. El què més m’ha fet pensar, de fet, ha estat el concepte de pont, ja que els ebrencs ens sentim com el “pont” que comuniquem el País Valencià i la resta de Catalunya. El nostre dialecte ja indica aquest sentiment: català de transició. Transició entre la terra dels tarongers i la dels cops de falç.

Ens sentim orgullosos de compartir la mateixa cultura amb uns i amb altres perquè som el nexe entre tots dos països. Tenim paraules com “xiquet”, ens agraden els correbous i la música de les bandes de poble, com a tot valencià. Però al mateix temps, cantem a la senyera i sentim nostre tot aquest tros de terra que s’estén des de les Cases d’Alcanar fins a Portbou. Però, tot i que som catalans, no sabria dir quin tant per cent tenim de valencians en les nostres maneres de fer i de viure.

Les Terres de l’Ebre som la prova de la germanor entre catalans i valencians. Una relació que sempre ha estat íntima però que des de fa uns anys, des de les institucions valencianes, conquerides per la dreta espanyola més rància, volen destruir. És la seua manera de combatre el catalanisme, impedint que s’estengui pel País Valencià i tornant als uns contra els altres. Fan servir el vot dels valencianes i valencianes perquè des de Catalunya no poden combatre els anhels reivindicatius de tot un poble.

La estratègia que han seguit Camps, Zaplana, Rita Barberà, Fabra i els seus antecessors franquistes per diluir la germanor catalanovalenciana és la següent.

1. Convertir els pobles costaners en immenses i massificades ciutats de vacances (fent servir els procediments més corruptes possibles) ciutats perquè els castellans d’interior hi visquin i abaixin el nivell de catalanoparlants.
2. Potenciar institucions i agrupacions (com lo Rat Penat o la Uiquipèdia) que discriminen el valencià del català, fer-se abanderat de la llengua valenciana tot i no pronunciar-ne ni un mot i atacar qualsevol relació de la cultura valenciana amb la catalana (com el rebuig al concepte “Països Catalans”).
3. Repressió i marginació de la música en català i de la televisió catalana (TV3).

Els resultats són que menys del 60% dels valencians parlen català, i en alguns llocs com lescomarques Alacantines, a dures penes passen del 30% de parlants. Ara bé, l’entenen la majoria (un 80%), però les previsions de futur no són massa bones, tant a València com a Catalunya i Balears.

Però per moltes campanyes en contra de la cultura catalana que es facin des del govern de Camps, hi ha una valència irreductible que segueix estimant les seues arrels i que comparteixen el somni dels Països Catalans. Aquesta part de la societat, tot i que són marginats sistemàticament per les institucions, està molt viva associativament i culturalment. Els exemples ens arriben per la música amb grups com Obrint Pas, la Gossa Sorda (valencians i alacantins respectivament) o al Tall. A tot aquest moviment relacionat amb la música s’afegeix la gent dels pobles d’interior, que ha sabut protegir les seues tradicions de la invasió del caciquisme del PP. Parlo, principalment, dels pobles que estan a tocar de Catalunya, entre les muntanyes dels Ports i la riba del riu Sénia. En les comarques del Baix Maestrat i els Ports és on més es parla català de tots el País Valencià. I el català que parlen és el català de transició.

Aquests pobles, amants també de les mateixes tradicions que els pobles de les Terres de l’Ebre, són l’altre extrem d’aquell pont del que parlàvem al començament. La cultura catalana o valenciana, com li vulgueu anomenar, flueix per aquest pont construït a sobre de dos rius, l’Ebre i el Sénia. 

Un pont i molts camins

La inauguració d’aquest blog significa una nova via, una nova escletxa, una nova oportunitat que tenim els joves de donar la nostra visió de l’actualitat, de com veiem nosaltres les coses. Una nova oportunitat, un altre altaveu per a les nostres veus.

Vivim en uns temps on tot està canviant, i on les peces encara han de trobar l’encaix dins d’aquest gran puzzle que representa la societat en la que vivim avui en dia. La nostra generació ja ha nascut dins de les distàncies inexistents, els mitjans abundants i la sobreinformació, aquesta borratxera de dades i fonts en la que vivim. No obstant, no hi ha cap tipus de comunicació més clar que una persona que emet i una que rep, i precisament crec que l’objectiu d’aquest nou espai que avui s’inaugura és aquest: enviar i rebre. Els papers són intercanviables: pot rebre la persona que escriu i pot enviar la persona que llegeix. Una nova mostra de que tot està en canvi i evolució constant.

Avui dia tots els joves tenim moltes plataformes per on expressar la nostra visió del que passa, moltes possibilitats. Alhora però, tenim un important problema de credibilitat. Crec fermament que el nostre objectiu ha de ser guanyar-nos aquesta credibilitat, demostrar que tenim molt a dir, molt a opinar i molt a escriure. Si alguna cosa està clara és que el futur és a les nostres mans, i la millor manera de començar a escriure’l és actuar ara mateix, al present.

Per part meva queda inaugurat el blog, amb ganes de llegir la resta de companys i agraint al David la seva dedicació per a fer que tot això tiri endavant. Tenim un pont per a informar-nos, i aquest ens obre una infinitat de camins per a recórrer. Aprofitem-los!

Uri

http://estudiantlavida.blogspot.com